El projecte guanyador de la VI Beca Joana Biarnés és Poquita sangre de Claudia Toledo, sobre les dones que són mares passats els 40 anys, «que s’entrellaça amb problemàtiques de gènere i demogràfiques, com les baixes taxes de natalitat» o també «el envelliment de la població, cosa que posa en risc la sostenibilitat del sistema de benestar en el nostre futur proper».
Ha estat escollit pel jurat de la 6a edició de la Beca Joana Biarnés, entre els tres projectes finalistes.
“Poquita sangre”, el projecte becat
Explica «històries de dones que viuen o han viscut la seva maternitat després dels 40 anys». A través del retrat i el testimoniatge personal, planteja un «relat conjunt» de «la mal anomenada maternitat tardana».
L’autora recalca la importància de desenvolupar aquest projecte perquè “Espanya se situa al capdavant dels països amb més percentatge de naixements de mares més grans de 40 anys a Europa, i també dins de la llista dels països amb menys naixements per any. Les dificultats que enfronten les dones per conciliar la maternitat amb la vida laboral i social expliquen aquest fenomen. La sobrecàrrega de les responsabilitats domèstiques i de cura, sumada a la manca de polítiques públiques eficaces de suport a les famílies, fa que moltes dones percebin la maternitat com un obstacle a la seva vida professional i econòmica”.
L’autora vol mostrar la relació de la maternitat «amb l’estructura de rols de gènere a Espanya, afectant les oportunitats de les dones a l’esfera pública. La manca de polítiques públiques de conciliació, la distribució desigual de les tasques domèstiques i de cura, i les expectatives de gènere continuen sent factors que limiten el ple apoderament de les dones, perpetuant les desigualtats tant a la llar com a la societat».
L’autora i la seva motivació
Claudia Toledo és una fotògrafa documental xilena i resident a Barcelona, amb més de 10 anys d’experiència a diferents àrees de la imatge, a Xile, Estats Units i Espanya. Apassionada per la cultura visual, el format digital i analògic, el documental i larxiu.
L’autora revela que la seva motivació per fer aquest projecte parteix de la història de la seva tia, qui «va ser el meu referent professional quan era nena. Tot i haver prioritzat sempre la seva carrera, va perseguir el desig de ser mare en una prematura societat amb rols de gènere molt marcats». Després de la seva mort, Toledo va rebre l’agenda personal de la seva tia, on narrava «la seva experiència mentre se sotmetia a llargs tractaments de fertilitat assistida, poc encertats i invasius als 43 anys. L’agenda contenia tant detalls mèdics com a notes personals sobre el seu estat emocional i ginecològic. La meva tia va morir el 2009 a causa d’un càncer d’úter, tres anys després d’escriure l’agenda. La seva família, amb poca comprensió i desinformació sobre temes ginecològics, mai no va entendre les causes de la seva malaltia. Avui, 15 anys després, vull homenatjar la seva història retratant dones que han aconseguit ser mares després dels 40, desafiant tots els prejudicis i dificultats associats».
