Lucía Gracey

Lucía Gracey (Argentina, 1992) és historiadora, graduada a la Universitat de Buenos Aires, professora, fotògrafa i escriptora. Entén l’escriptura i la fotografia com a llenguatges que serveixen per comunicar entre diferents perspectives. Els fa servir separadament i en conjunt, amb la voluntat de contribuir al canvi social i col·lectiu des d’una perspectiva de l’antropologia visual. En aquest sentit, considera la fotografia no com un mitjà informatiu, sinó com una forma d’escolta, d’observar des d’altres horitzons, i les seves propostes van dirigides a canviar la mirada, especialment la mirada eurocèntrica i colonial. Li interessen els temes que conviden a qüestionar allò establert i a preguntar-se si hi ha altres formes de viure. 

Va estudiar Fotografia a la UNSAM (Argentina) i a l’IEFC (Espanya). Ha passat bona part de la seva vida viatjant per diferents continents, mentre escrivia cròniques i les publicava en blogs. Abans de mudar-se a Espanya, va viure a Mèxic, Brasil, la Xina, els Països Baixos i Itàlia. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha interessat per conèixer, entendre i divulgar temàtiques com la diversitat cultural, les identitats comunitàries i les societats alternatives al capitalisme i al món occidental. 

Ha publicat en mitjans digitals llatinoamericans com Amor al Caos, La Izquierda Diario i Huellas de la Historia, i també ha exposat els seus treballs fotogràfics a Espanya, França i Itàlia. Finalista de la Beca Joana Biarnés i la We Are Photo, va obtenir el premi al millor fotoreportatge al Festival Transhumant 2024. Al maig del 2025 publicarà el seu primer llibre, Un any nou xinès (Distrito 93 ed.), una novel·la híbrida entre la crònica i l’autoficció.  Actualment resideix a Barcelona, des d’on imparteix tallers d’escriptura creativa i treballa com a fotògrafa freelance.