Carmen Secanella

Barcelona, 1972

La fotografia ha estat l’eina que he utilitzat per conèixer i explicar el que ocorre en el meu entorn. Des que vaig començar a utilitzar una càmera he realitzat una fotografia documental i social.
Sempre he estat vinculada al món de la premsa escrita, primer en diaris locals i posteriorment en diaris de tiratge nacional (El País, La Vanguardia, El Correo). També he col·laborat en la fundació de diaris digitals. Al llarg dels anys he realitzat retrats a polítics, artistes, esportistes. He cobert esdeveniments d’actualitat. He col·laborat amb diferents editorials per il·lustrar les seves portades. També vaig viatjar, i amb la càmera he intentat mostrar com es viu en altres llocs. De vegades anava atreta per una situació extraordinària i unes altres pel simple plaer d’explorar altres cultures.

Destacaria tres treballs. El primer, quan em vaig iniciar, vaig fotografiar les gents del món rural a Terol. La seva vida quotidiana. El segon, a Melilla, va ser l’inici d’una sèrie de viatges que vaig realitzar per explicar l’arribada d’immigrants i la seva integració al país. I d’aquesta última etapa destacaria els retrats de famílies expulsades de les seves llars. Desnonaments. De ser una paraula que no sabíem molts ni escriure, va passar a ser la més llegida i escoltada aquests últims anys. En els meus treballs personals he volgut sempre acostar-me al ciutadà anònim.