Helena Batlle

Barcelona, 1971

Quan era petita, li encantava descobrir històries a través de les imatges preses pels demés. Quan va acabar els seus estudis a l’EMAV (Escola Municipal d’Arts Visuals), va començar a buscar les “seves” històries, que en el fons són les vides dels demés. De la fotografia mèdica va passar a retratar escenaris de Barcelona en què la música era l’eix de les seves fotografies. Con el jazz a cuestas va formar part de l’exposició itinerant “Jazz x Jazz. El so de la imatge” (1998), mostra sobre diverses edicions del Festival de Jazz Ciutat Vella.

L’any 2000, va treballar en una consultora de l’àmbit internacional com a fotògrafa. Poc a poc es va introduir en altres formes de comunicar de la mà de les noves tecnologies. Actualment treballa com a freelance en la mateixa línia, sense haver abandonat mai la càmera i havent descobert la del seu mòbil.

Paral·lelament, va començar a treballar amb diverses ONG ONG (ASF i Foyer de l’Esperance de Camerún, Lliça peruanitos, Fundación Efraín Recinos de Guatemala, Homelessfonts a Catalunya i actualment AECC, també a Catalunya). Allà va descobrir altres formes d’orientar la comunicació: el repte d’arribar a persones i institucions i de connectar-les per tal que col·laborin desinteressadament entre elles en benefici mutu. 

Actualment compagina els seus projectes fotogràfics amb la docència, tot vivint de forma itinerant entre Barcelona, Girona i Madrid, tot i que les històries que surten de la seva fotografia sempre ens poden dur més lluny, a qualsevol lloc. El seu darrer projecte va ser Barnatropia, una visió de la Barcelona que no surt als mapes, a través de la càmera del seu mòbil.