{"id":7218,"date":"2023-04-04T12:00:36","date_gmt":"2023-04-04T10:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundacionpsv.org\/worldpressphotobarcelona\/?p=7218"},"modified":"2025-10-29T13:39:35","modified_gmt":"2025-10-29T12:39:35","slug":"entrevista-2023-cesar-dezfuli-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionpsv.org\/worldpressphotobarcelona\/ca\/entrevista-2023-cesar-dezfuli-2\/","title":{"rendered":"Entrevista 2023 > C\u00e9sar Dezfuli"},"content":{"rendered":"\n

Premi al Format Obert de la regi\u00f3 europea<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

El madrileny C\u00e9sar Dezfuli \u00e9s el guanyador del World Press Photo a la categoria Format Obert de la regi\u00f3 Europa<\/strong>, a l’edici\u00f3 2023 del concurs de fotografia m\u00e9s prestigi\u00f3s del m\u00f3n<\/a> i participar\u00e0 a les activitats de l’exposici\u00f3 World Press Photo 2023 a Barcelona<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Dezfuli ha obtingut el premi amb el seu projecte multim\u00e8dia \u00abPassengers\u00bb<\/strong><\/a> (Passatgers), realitzat juntament amb el diari neerland\u00e8s De Volkskrant<\/strong>, on recupera noms, rostres i hist\u00f2ries personals de migrants que van creuar el mar Mediterrani<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El jurat de World Press Photo ha declarat sentir-se \u201cimpressionat per la fenomenal presentaci\u00f3 web i la s\u00f2lida fotografia<\/strong>, que abasta des de l’arribada dels homes a It\u00e0lia fins al seu assentament a diferents pa\u00efsos\u201d. La decisi\u00f3 tamb\u00e9 recalcava que el projecte \u201cpodria haver-se detingut en els seus potents retrats, per\u00f2 en canvi, el fot\u00f2graf va seguir els participants a trav\u00e9s de les fronteres per explicar el seu viatge de migraci\u00f3 de manera digna i conscienciosa<\/strong>. Va prendre excel\u00b7lents decisions sobre quines parts de la hist\u00f2ria seguir per aportar humanitat a una s\u00e8rie de persones que, sovint, s\u00f3n discriminades per tota Europa i als principals mitjans de comunicaci\u00f3\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Es tracta d’un projecte en qu\u00e8 ja fa set anys que hi treballa i que a la Fundaci\u00f3 Photographic<\/a>, organitzadors de l’exposici\u00f3 barcelonina de World Press Photo, ja vam tenir el plaer de presentar en una versi\u00f3 pr\u00e8via dins del nostre festival DOCfield 2017 i que, a m\u00e9s, va ser finalista de la primera edici\u00f3 de la nostra Beca Joana Biarn\u00e9s<\/a> per a Joves Fotoperiodistes.<\/p>\n\n\n\n

El periodista i fot\u00f2graf documental C\u00e9sar Dezfuli va n\u00e9ixer a Madrid el 1991, en un context de mestissatge, a causa del seu origen hispano-irani\u00e0. A la seva feina, explora sovint temes relacionats amb la migraci\u00f3, la identitat i els drets humans.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta entrevista, ens explica l’origen i l’evoluci\u00f3 del seu projecte premiat i qu\u00e8 ha passat amb els migrants que el protagonitzen.<\/p>\n\n\n\n

Per Teresa Martelo i Carlos G. Vela<\/em><\/p>\n\n\n\n

Com sorgeix aquest projecte?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 2016 vaig tenir l’oportunitat d’embarcar al vaixell de rescat Iuventa, de l’ONG alemanya Juggend Rettet, i va ser a bord d’aquell vaixell on vaig fer la s\u00e8rie de retrats que van donar inici el projecte.<\/p>\n\n\n\n

Abans d’embarcar tenia clar que el meu objectiu era explicar el que estava passant a la ruta migrat\u00f2ria del Mediterrani Central d’una manera que dignifiqu\u00e9s la representaci\u00f3 visual dels migrants i facilit\u00e9s l’empatia de la societat que els rebia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Va ser durant aquestes tres setmanes al vaixell, en qu\u00e8 es van rescatar gaireb\u00e9 dues mil persones, quan vaig prendre la decisi\u00f3 de centrar-me en els passatgers d’una sola embarcaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Cada dia l’ONG havia d’informar les autoritats italianes del nombre de persones rescatades. Aquestes persones es convertien en n\u00fameros sense identitat, sota el paraigua del concepte de migrant, que pr\u00e0cticament nega la seva singularitat i les seves hist\u00f2ries personals i simplifica la narrativa de la migraci\u00f3. Allunyar-me de les fotografies massives i centrar-me en la identitat dels 118 passatgers d’aquella barca de goma rescatada a la deriva l’1 d’agost del 2016, em va permetre comen\u00e7ar a canviar la narrativa i parlar d’hist\u00f2ries individuals<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El fet que fos aquell dia i aquell vaixell t\u00e9 a veure amb el fet que el rescat es va produir en unes condicions de seguretat i estabilitat que em van permetre dur-ho a terme. Vaig comen\u00e7ar a fer els retrats minuts despr\u00e9s que totes les persones ja estiguessin a bord de l’embarcaci\u00f3 de rescat, estabilitzades i havent rebut l’assist\u00e8ncia necess\u00e0ria. Dues persones que viatjaven a la barca em van ajudar a traduir i vaig explicar a tots qui era i quines eren les meves intencions amb aquestes fotos. Els vaig demanar que escrivissin el nom, l’edat i el pa\u00eds d’origen en un paper abans de fotografiar-los a la coberta del vaixell, amb el mar de fons<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En aquell moment vaig pensar en la possibilitat de localitzar alguns dels passatgers m\u00e9s endavant i fer-ne un seguiment, per\u00f2 com quelcom puntual, mai vaig imaginar que arribaria a localitzar tantes persones<\/strong> com he aconseguit localitzar fins ara, ni que m’embarcaria en un projecte d’aquestes dimensions. Al llarg d’aquests gaireb\u00e9 set anys de feina, he aconseguit localitzar 105 dels 118 passatgers del vaixell i ja n’he retrobat 75, que ara viuen a diferents pa\u00efsos europeus<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Com els vas localitzar?<\/h2>\n\n\n\n

Abans de localitzar algun dels passatgers d’aquell vaixell, vaig trobar Malick, un jove gambi\u00e0 que viatjava en un altre vaixell i que actualment viu a Biella, It\u00e0lia. Vaig viatjar fins all\u00e0 per visitar-lo i all\u00e0 vaig idear un altre projecte al que vaig anomenar \u00abDe Banjul a Biella\u00bb, documentant en diversos viatges al llarg de dos anys la vida quotidiana dins del centre de refugiats a It\u00e0lia on vivia. It\u00e0lia en concret, per\u00f2 tota Europa, es trobava immersa en un discurs tens sobre l’acollida de migrants, que requeria posar llum en els processos d’acollida. All\u00ed vaig comprendre la import\u00e0ncia de continuar la narrativa, ja que les rutes migrat\u00f2ries no acaben al mar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En aquest proc\u00e9s, a finals de 2017, vaig localitzar el primer dels passengers, Amadou Soumaila, de Mali. El vaig trobar a trav\u00e9s de Facebook, ja que tenia els noms complets de tots ells, i peri\u00f2dicament buscava a la xarxa social amb l’esperan\u00e7a de trobar-ne algun. En aquell moment vivia en un poble de Sic\u00edlia (It\u00e0lia). Vaig viatjar a veure’l al centre de refugiats on vivia i all\u00e0 vaig trobar Babacar, del Senegal, un altre dels passatgers, que tamb\u00e9 vivia en aquest centre. En aquell moment em vaig adonar que la possibilitat de trobar la resta dels passatgers era real i vaig comen\u00e7ar la segona part del projecte. A trav\u00e9s d’ells vaig anar reconstruint de mica en mica la xarxa i localitzant els altres passatgers.<\/p>\n\n\n\n

En aquest proc\u00e9s de treball han estat fonamentals els suports que he anat rebent, especialment el del diari holand\u00e8s De Volkskrant, amb els quals vaig treballar entre el 2019 i el 2022 en aquesta part del projecte que ara es premia amb el World Press Photo, per\u00f2 tamb\u00e9 del diari franc\u00e8s Le Monde, que va finan\u00e7ar una part del projecte entre el 2018 i el 2019, i la beca nord-americana Catchlight el 2020.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge del projecte multim\u00e8dia \u00abPassengers\u00bb, de C\u00e9sar Dezfuli per a De Volkskrant.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En general, com va ser l’acollida i posterior experi\u00e8ncia a Europa de les persones retratades en el projecte?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Parlar en termes gen\u00e8rics aniria en contra del concepte del projecte. L’interessant de l’aproximaci\u00f3 d’aquest projecte \u00e9s que segueix la vida de 118 persones que van arribar a Europa el mateix dia i a la mateixa hora, per\u00f2 les vides de les quals han anat en direccions molt diverses. A trav\u00e9s del projecte estic mirant de desxifrar quines variables fan que una persona estigui m\u00e9s integrada que una altra, si \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la diversitat de sistemes d’acollida a Europa, de les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de la societat d’acollida, o si t\u00e9 a veure amb q\u00fcestions personals de cada individu<\/strong>. Considero que \u00e9s una combinaci\u00f3 de totes, per\u00f2 encara no tinc una resposta clara. El que \u00e9s cert \u00e9s que avui dia hi ha alguns dels passatgers de la barca que segueixen passant temporades vivint al carrer, alhora que hi ha persones que exerceixen treballs d’alta qualificaci\u00f3, hi ha persones que ja han conformat fam\u00edlies, i d’altres que s’han implicat en l’activisme i la conscienciaci\u00f3 social, creant les pr\u00f2pies organitzacions. Cada hist\u00f2ria \u00e9s \u00fanica<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

M’agradaria destacar la de Saifoulaye Sow, un guine\u00e0 que actualment viu a Par\u00eds. Despr\u00e9s del desembarcament a It\u00e0lia, es va traslladar r\u00e0pidament a Fran\u00e7a, on va arribar sent menor, q\u00fcesti\u00f3 que no el va lliurar de passar algun temps vivint al carrer abans d’entrar al sistema d’acollida. Una organitzaci\u00f3 de la societat civil, Par\u00eds d’Exil, el va ajudar a tirar endavant. Ara est\u00e0 plenament integrat a la societat, i ha creat una associaci\u00f3, Ecole pour Tous, que lluita pel dret dels migrants menors d’edat a accedir al sistema educatiu a Fran\u00e7a, i que ja ha aconseguit reunions fins i tot amb el Ministeri d’Educaci\u00f3. Tamb\u00e9 ha fundat una ONG a Guinea que rescata nens orfes del carrer, ja que Sow \u00e9s orfe i compr\u00e8n profundament el que aix\u00f2 ha suposat a la seva vida. La seva hist\u00f2ria i fortalesa s\u00f3n molt inspiradores.<\/p>\n\n\n\n

\n