El concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món ha anunciat els 42 guanyadors regionals de les 6 regions del món que han presentat els seus projectes en 3 categories -Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes a Llarg Termini-. El 23 d’abril vinent es donarà a conèixer el World Press Photo de l’Any, elegit entre els guanyadors regionals.
Els treballs guanyadors, escollits entre les obres presentades pels 3.747 fotògrafs participants d’aquesta edició, se centren en alguns dels reptes més urgents del món actual: la política, les qüestions de gènere, la migració, els conflictes globals i la crisi climàtica. Aquesta última té un abast global que queda evidenciat per les històries seleccionades, que van des de Los Angeles fins a les Filipines, passant per Galícia a Espanya. Alhora, destaca la força de l’acció cívica i la defensa dels drets socials, a través d’imatges de protestes als Estats Units i de moviments socials liderats per dones a Guatemala i Kenya.
Tres autors espanyols, entre els guanyadors
Brais Lorenzo i els pitjors incendis a Espanya les últimes tres dècades
El fotoperiodista Brais Lorenzo guanya un World Press Photo 2026 a la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Europa, amb “Tierra quemada”, un projecte sobre els incendis forestals a Galícia, per a EFE, Revista 5W i El País.
2025 va ser un any rècord d’incendis forestals a Europa. Més de 200.000 hectàrees van cremar a Galícia durant la pitjor temporada d’incendis a Espanya durant tres dècades. Els incendis cada vegada més greus en aquesta regió s’atribueixen a la sequera i a la calor intensificada pel canvi climàtic, la despoblació rural i les polítiques forestals a curt termini, inclosa la plantació generalitzada d’espècies no autòctones altament inflamables.
Nascut a Ourense, el fotògraf va créixer amb l’olor de fum cada estiu i ha documentat els incendis forestals gallecs des del 2011, “el mateix any que començo a treballar com a fotoperiodista a Galícia”, concreta el mateix Brais Lorenzo en declaracions per a la Fundació Photographic, de la qual n’és soci fotògraf, detallant que “la sèrie premiada correspon a l’onada d’incendis de 2025, la pitjor onada d’incendis a la història de la meva terra, Galícia”.
Pel que fa al premi World Press Photo, Lorenzo comenta que “és un orgull haver obtingut aquest reconeixement per un treball desenvolupat a la terra on he nascut, que estimo i que em dol veure cremar cada any per un problema estructural que, de moment, no té solució aparent. D’altra banda, m’agradaria dedicar el premi al meu pare, que ja no hi és, i és la persona per la qual mantinc el vincle amb la meva aldea, la mateixa en què ell va néixer. Ell és qui m’ha fet estimar la natura i el medi rural”.
El projecte «Tierra Quemada» busca transmetre la urgència d’actuar sobre les causes d’aquests incendis. Segons el fotògraf, «Hem patit la pitjor onada d’incendis de la història de Galícia, però pràcticament no ha canviat res. Per a mi el més prioritari seria ancorar població al medi rural, tornar una mica a allò d’abans, a allò que es va fer tota la vida a les aldees a Galícia, a que la gent es relacioni amb el medi on vivim.» A tenir un paisatge mosaic que permeti fer de tallafocs natural. Crec que això és el més rellevant, tornar a un mode de vida una mica més tradicional, més sostenible, aprofitant els avenços tècnics i tecnològics amb què comptem actualment”.
Respecte a la projecció internacional que obtindrà aquest projecte gràcies al premi World Press Photo, Lorenzo conclou: «M’agradaria que la gent quan vegi el projecte recapaciti sobre la importància de preservar el medi natural en què vivim. En un món tan inestable, amb tants conflictes, això és una qüestió principal per assegurar la pròpia supervivència humana«.
Luis Tato i les protestes estudiantils a Madagascar
El fotoperiodista Luis Tato guanya un World Press Photo 2026 a la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Àfrica, amb “Les protestes de la Generació Z a Madagascar”, sobre les protestes estudiantils a Madagascar, per a l’Agence France-Press.
El setembre del 2025, estudiants van sortir als carrers a tot Madagascar per protestar contra el deteriorament dels serveis públics, la corrupció i les dificultats econòmiques. Quan el president Andry Rajoelina va dissoldre el govern però es va negar a dimitir, les manifestacions es van intensificar. L’11 d’octubre, la unitat militar CAPSAT va desertar per unir-se als manifestants, malgrat ser la mateixa força que havia portat Rajoelina al poder en un cop d’Estat el 2009. Dies després, l’exèrcit va prendre el poder i va prometre eleccions en un termini de dos anys. Seguint un patró observat en aixecaments de la Generació Z a Bangla Desh, Nepal i Bulgària, la joventut de Madagascar va forçar un canvi de règim, però va ser exclosa de donar forma a la transició política posterior.
En declaracions per a la Fundació Photographic, Luis Tato explica així aquest moment social global: «La joventut sempre ha complert un rol en el canvi social, perquè mira al futur amb il·lusió, sap organitzar-se i té l’interès d’involucrar-se de manera activa en la transformació de les seves realitats, sovint generant canvis polítics importants. I és interessant veure com, en els darrers 2 o 3 anys, han sorgit universitaris de diferents països, que s’inspiren i aprenen els uns dels altres, per transformar les seves realitats polítiques. Crec que estem vivint un moment històric molt interessant i per a mi, com a fotoperiodista, ha estat un privilegi tenir l’oportunitat de cobrir aquestes històries a Madagascar, però abans també a Kenya, potser amb resultats diferents però amb històries molt similars de joves que han volgut decidir el seu futur«.
Aquesta és la tercera vegada que Tato obté un premi World Press Photo: “Estic molt content. Em segueix semblant una fantasia que hi hagi gent en el jurat de World Press Photo o d’altres guardons que consideri que el meu treball mereix aquest reconeixement. Per a mi la recepta de l’èxit, si ho podem anomenatr així, és el treball dur. Crec que si estimes i respetes la professió i intentes donar sempre un punt diferencial a les teves cobertures, els reconeixements acaben arribant. I òbviament és un privilegi obtenir visibilitat per a la meva feina i per a les històries que explico gràcies a guardons com aquest. Al final aquest és l’objectiu, que les històries que comptem arribin a la gent, donar aquest testimoni i crear una perspectiva del món en què vivim a través de la fotografia”.
Diego Ibarra Sánchez i com la guerra priva els nens del seu dret a l’educació
El fotoperiodista Diego Ibarra Sánchez guanya un World Press Photo a la categoria de Projecte a Llarg Termini de la regió d’Àsia Occidental, Central i del Sud, amb “Una educació segrestada”, un projecte realitzat a nou països sobre el dret privat a l’educació als nens que viuen en guerra.
Arreu del món, la guerra, l’extremisme i el desplaçament forçat priven milions de nens del seu dret a l’educació. Escoles destruïdes, docents assassinats o forçats a desplaçar-se, llibres de text cremats i aules convertides en casernes formen part d’aquesta realitat. L’ONU estima que 85 milions dels 234 milions de nens en edat escolar afectats per conflictes a tot el món no tenen cap accés a l’educació. Les conseqüències van molt més enllà de l’aula i afecten el desenvolupament físic, emocional, social i cognitiu. Des del 2011, el fotògraf -fill d’una professora i pare d’un nen d’11 anys- ha documentat aquesta crisi a nou països, des d’Àsia Occidental i Meridional fins a Europa i Amèrica del Sud.
El fotògraf resideix al Líban, actualment assolat pels bombardejos d’Israel, que està cobrint a primera línia. Tot i això, Ibarra Sánchez ha pogut concedir unes declaracions a la Fundació Photographic, per explicar que està “molt emocionat d’haver estat guardonat pel World Press Photo amb el meu projecte de llarga durada Hijacked Education, que vaig iniciar el 2011 a la vall de Swat al Pakistan, a la meva primera visita allà després que el puny de ferro, amb terror i atacant escoles”.
El fotògraf explica que «és un projecte per mostrar les conseqüències de la violència sobre la infància. Intentar mostrar que la guerra no s’acaba amb l’última bala, quan s’alça la bandera, sinó que les conseqüències reverberen en el temps«. Nagorno-Karabakh. És un viatge que ens intenta llançar preguntes més que aportar respostes estereotipades, ens convida a pensar sobre que la infància hauria de ser un dret i no un privilegi, sobre les milers d’infàncies falltes, pèrdues en el camí Que a la guerra només s’ha de prendre la infància als nens».
Silvia Omedes, membre del jurat global de World Press Photo 2026
Silvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, ha format part del jurat global del World Press Photo 2026. Omedes, en qualitat de presidenta del jurat de la regió Europa del concurs.
Pel que fa als projectes que han escollit com a guanyadors, Omedes declara que «no es tracta només que descriguin fets o que facin sentir emocions, encara que tots dos són ingredients molt importants per al fotoperiodisme. Els projectes més lúcids són aquells que, a més, són capaços de plantejar-nos preguntes«.
I afegeix que «no existeixen històries «petites». A cada pati del darrere hi ha una història per explicar. I totes aquestes suposadament «petites» històries que destaca el concurs poden ser la inspiració que algú necessita al món«
Silvia Omedes, conclou que «cada dia som testimonis del poder d’aquestes històries guanyadores. Quan es donen als joves les eines necessàries per comprendre i «llegir» realment les fotografies, un s’adona del gran impacte que té aquesta selecció anual d’imatges i del seu potencial en l’educació visual i en la comprensió del món«.
L’exposició a Barcelona: visites guiades i acció educativa
La mostra barcelonina amb totes les imatges guanyadores es podrà visitar del 6 de novembre al 13 de desembre. Les entrades es posaran a la venda a l’octubre a través del web fundacionpsv.org.
Després d’assolir rècord de públic amb 67.500 visitants l’any passat, la Fundació Photographic Social Vision organitza, per vint-i-dosè any consecutiu, l’exposició World Press Photo 2026 a Barcelona, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que coprodueix aquest esdeveniment, i amb la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell.
Visites comentadas per comprendre l’actualitat
Las visitas comentadas diseñadas por el área de Acción Social y Educación Visual de la Fundación Photographic, llevan la experiencia más allá de la simple observación de las fotografías ganadoras, profundizando en las historias captadas, en el modo en que son mostradas y en la actualidad de la profesión fotoperiodística. Con el objetivo de hacer reflexionar al mayor número de personas acerca de los retos de la actualidad global, se presenta un extenso programa de visitas guiadas presenciales al público general -también en fines de semana-, a empresas -a puerta cerrada-, y a centros educativos.
Les visites comentades dissenyades per l’àrea d’Acció Social i Educació Visual de la Fundació Photographic porten l’experiència més enllà de la simple observació de les fotografies guanyadores, aprofundint en les històries captades, en la manera com són mostrades i actualment de la professió fotoperiodística. Amb l’objectiu de fer reflexionar el nombre més gran de persones sobre els reptes de l’actualitat global, es presenta un extens programa de visites guiades presencials al públic general -també en caps de setmana-, a empreses -a porta tancada-, i a centres educatius.
