La World Press Photo Foundation, que aquest any fa 70 anys, anuncia els guanyadors regionals del World Press Photo 2025, la nova edició del concurs de fotoperiodisme més reconegut del món. Aquest anunci inclou 42 autors guanyadors dels 6 territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Per cadascun dels territoris hi ha 3 categories: Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes a Llarg Termini.
Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica. De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre molts altres temes.

Entre els guanyadors hi ha dos autors espanyols, tots dos en la categoria de Reportatge Gràfic: el fotògraf Samuel Nacar (Barcelona) ha estat guardonat dins de la regió Àsia Occidental, Central i del Sud per “Les ombres ja tenen nom”, un projecte sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el ràgim de l’expresident Bashar al-Asad, per a la Revista 5W. I Luis Tato (Ciudad Real), premiat a la regió Àfrica, per “Revolta juvenil a Kenya”, sobre les protestes a Kenya motivades per la pujada d’impostos del país, i alimentades per la ira davant les dificultats econòmiques, la corrupció, la brutalitat policial i la desconfiança cap a la classe política, per a l’Agence France-Presse.
Samuel Nacar i les tortures de les presons sirianes
La llarga guerra civil de Síria va aconseguir un punt d’inflexió quan el 8 de desembre de 2024 les forces rebels, després de dues setmanes d’èxits militars, van prendre la capital, Damasc, gairebé sense resistència, enderrocant el règim de 24 anys del president Bashar al-Assad. Les forces rebels van començar immediatament a alliberar els reclusos d’una vasta xarxa de centres de detenció, el nucli dels quals era la temuda presó militar de Sednaya. Els relats dels supervivents van revelar l’abast de la detenció sistemàtica, tortura i execució secreta dels seus opositors per part del règim d’al-Assad, normalitzant com a arma de guerra un sistema penitenciari que de per si ja era brutal. Mira aquí el reportatge complet publicat per la Revista 5W, amb fotografies de Samuel Nacar i textos del periodista Agus Morales.
«Amb l’Agus (Morales) vam estar dos mesos intentant publicar aquest reportatge a nivell mundial, però ningú va voler la història. Acceptar el rebuig està molt bé, però quan et donen un reconeixement així, t’omple d’orgull», comenta Samuel Nacar en referència al premi World Press Photo, en declaracions en exclusiva per a la Fundació Photographic Social Vision, de la que el Samuel és soci des que va guanyar la II Beca Joana Biarnés, atorgada per la mateixa entitat.
Per a Samuel Nacar, aquest projecte «És el tancament a deu anys de cobertura sobre rutes migratòries, sobretot de l’èxode sirià. Explicar el que ha fet el règim i per què la gent fugia de Síria és fonamental per entendre els processos migratoris que tenim a Europa. I més ara, quan ja no volen donar visats i diuen que Síria és un lloc segur. Recordar que porten deu anys de guerra civil i que segueix havent-hi una violència constant als carrers és fonamental per entendre com hem tractat gent que fugia literalment de la guerra, d’un dictador, de presons, de tortures, de fosses comunes…”.
«No tinc veu per dir si el futur de Síria anirà bé o malament. Però sí que puc parlar sobre com Europa tracta la gent migrant. I crec que aquest tipus de projectes ajuden a generar empatia perquè sapiguem d’on fuig moltes vegades la gent. No podem estar defensant l’Europa de la democràcia, les llibertats i els drets, i tenir unes fronteres brutals i a gent morint a les nostres costes perquè som incapaços de generar una via segura on la gent pugui migrar”.
Samuel Nacar participarà a les activitats de l’exposició World Press Photo Barcelona, explicant més sobre la seva feina i sobre la situació a Síria. La Fundació Photographic Social Vision organitzarà aquesta prestigiosa mostra a Barcelona per vint-i-un any consecutiu, que es podrà visitar del 7 de novembre al 14 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), coproductor d’aquest esdeveniment que compta amb la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell.

Joves coregen consignes mentre utilitzen el mobiliari urbà com a barricada per enfrontar-se a agents de la policia de Kenya durant una manifestació antigovernamental convocada després de les mortals protestes a tot el país pels augments d’impostos i un controvertit projecte de llei fiscal ara retirat al centre de Nairobi. Premi World Press Photo 2025 al Reportatge Gràfic (Àfrica) © Luis Tato per a l’Agència France-Presse.
El guanyador del World Press Photo de l’Any 2025, més dos finalistes al mateix premi, es donaran a conèixer el proper 17 d’abril del 2025.
El concurs ha comptat amb la participació de 3.778 fotògrafs de 141 països i 59.320 fotografies. Els 42 guanyadors regionals -20 són locals de la regió on han desenvolupat els seus relats- procedeixen de 30 països: Alemanya, Bangla Desh, Bielorússia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, El Salvador, Espanya, Estats Units, Filipines, França, Haití, Indonèsia, Iran, Itàlia, Mèxic, Myanmar, Myanmar, Unit, República Democràtica del Congo, Rússia, Sudan, Tailàndia, Turquia i Veneçuela.


Lucy Conticello, directora de fotografia de M, la revista de cap de setmana de Le Monde, i presidenta del jurat global d’aquest any, ha declarat: “encara que el World Press Photo és un gran reconeixement per als fotògrafs, que sovint treballen en circumstàncies difícils, també és un resum dels principals esdeveniments mundials, encara que sigui incomplet. Com a jurat, buscàvem imatges al voltant de les quals la gent pogués establir converses”.
A continuació, el llistat complet dels guanyadors regionals del World Press Photo 2025:



ÀFRICA
Fotografies Individuals
“Tamale Safalu”
Marijn Fidder, Països Baixos
“Life Won’t Stop”
Mosab Abushama, Sudan
“Mother Moves, House Approves”
Temiloluwa Johnson, Nigèria
Reportatges Gràfics
“The Lake Has Fallen Silent”
Aubin Mukoni, República Democràtica del Congo
“Kenya’s Youth Uprising”
Luis Tato, Espanya, Agence France-Presse
“The Elephant Whisperers of Livingstone”
Tommy Trenchard, Regne Unit, Panos Pictures per a NPR
Projectes a Llarg Termini
“Women’s Bodies as Battlefields”
Cinzia Canneri, Itàlia, Association Camille Lepage
ÀSIA-PACÍFIC I OCEANIA
Fotografies Individuals
“Korea Adoption Fraud”
Jae C. Hong, Corea del Sud, Associated Press
“Gabriel Medina During the Paris 2024 Olympic Games”
Jerome Brouillet, França, Agence France-Presse
“The Impact of Nickel Mining on Halmehera Island”
Mas Agung Wilis Yudha Baskoro, Indonesia, per a China Global South Project
Reportatges Gràfics
“No More Monkey Mania in Thai Town”
Chalinee Thirasupa, Tailàndia, Reuters
“Four Storms, 12 Days”
Noel Celis, Filipines, Associated Press
“A Nation In Conflict”
Ye Aung Thu, Myanmar
Projectes a Llarg Termini
“Te Urewera – The Living Ancestor of Tūhoe People”
Tatsiana Chypsanava, Bielorúsia, Pulitzer Center, New Zealand Geographic
EUROPA
Fotografies Individuals
“Beyond the Trenches”
Florian Bachmeier, Alemanya
“Underground Field Hospital”
Nanna Heitmann, Alemanya, Magnum Photos
“Mika”
Prins de Vos, Països Baixos, Queer Gallery
Reportatges Gràfics
“MARIA”
Maria Abranches, Portugal
“Protests in Georgia”
Mikhail Tereshchenko, Rússia, TASS Agency
“Democracy Dies in Darkness”
Rafael Heygster, Alemanya, para Der Spiegel
Projectes a Llarg Termini
“It Smells of Smoke at Home”
Aliona Kardash, Rusia/Alemania, DOCKS Collective, per a Stern Magazine
AMÈRICA DEL NORD I CENTRAL
Fotografies Individuals
“Attempted Assassination of Donald Trump”
Jabin Botsford, EUA, per a The Washington Post
“Night Crossing”
John Moore, EUA, Getty Images
“Constance Wynn II, Wikes-Barre, Pennsylvania, 2025”
Philip Montgomery, EUA, per a The New York Times Magazine
Reportatges Gràfics
“A Place to Die”
Oliver Farshi, Regne Unit
“A Town Derailed”
Rebecca Kiger, EUA, Center for ContemporaryDocumentation,TIME
“Crisis in Haiti”
Clarens Siffroy, Haití, Agence France-Presse
Projectes a Llarg Termini
“Life and Death in a Country Without Constitutional Rights”
Carlos Barrera, El Salvador, El Faro, NPR
AMÈRICA DEL SUD
Fotografies Individuals
“Botafogo Fans: Pride and Glory”
André Coelho, Brasil, EFE
“Aircraft on Flooded Tarmac”
Anselmo Cunha, Brasil, Agence France-Presse
“The Last Hope”
Gabriela Oráa, Veneçuela, Reuters
Reportatges Gràfics
“Brazil’s Worst-Ever Floods”
Amanda M. Perobelli, Brasil, Reuters
“Droughts in the Amazon”
Musuk Nolte, Perú/Mèxic, Panos Pictures, Bertha Foundation
“Jaidë”
Santiago Mesa, Colòmbia
Projectes a Llarg Termini
“Paths of Desperate Hope”
Frederico Ríos, Colòmbia
ÀSIA OCCIDENTAL, CENTRAL I DEL SUD
Fotografies Individuals
“Drone Attacks in Beirut”
Murat Şengül, Turquia, Anadolu Agency
“Mahmoud Ajjour, Aged Nine”
Samar Abu Elouf, Palestina, per a The New York Times
“The Canvas of Power”
Suvra Kanti Das, Bangladesh, per a The Daily Prothom Alo
Reportatges Gràfics
“Gaza Under Israeli Attack”
Ali Jadallah, Palestina, Anadolu Agency
“No Woman’s Land”
Kiana Hayeri, Irán/Canadá, Fondation Carmignac
“The Shadows Already Have Names”
Samuel Nacar, España, per a Revista 5W
Projectes a Llarg Termini
“Bullets Have No Borders”
Ebrahim Alipoor, Iran


