Premi global al Projecte a Llarg Termini
Lalo de Almeida és el guanyador del premi global al Projecte a Llarg Termini de World Press Photo a l’edició 2022, el concurs de fotografia més prestigiós del món. El seu projecte anomenat «Distòpia Amazònica» documenta el procés de destrucció d’aquest punt vital per al planeta, coincidint amb la política mediambiental regressiva del govern de Jaivr Bolsonaro al Brasil.
Dius que l’Amazònia era una cosa desconeguda per a tu abans d’aquest projecte. En quin moment t’interessa per aquest tema?
L’Amazònia per a mi, com per a la majoria dels brasilers, era un lloc allunyat de la meva realitat. Jo treballava al diari Folha de São Paulo i vaig començar a fer alguns reportatges a la regió, però eren viatges esporàdics. El 2012 el diari em va enviar per fer un reportatge sobre la construcció de la central hidroelèctrica de Belo Monte, al mig de l’Amazones. Quan vaig arribar estaven a l’inici del procés i vaig seguir aquesta transformació de la regió. Aquest va ser el meu punt de partida per començar a entendre què significa aquest model d’ocupació depredadora de l’Amazònia, un model dissenyat de fora cap endins, sense involucrar les poblacions locals, sense pensar en la preservació del bosc i el benestar de les poblacions que es trobaven a la regió.
Com t’apropes a les comunitats que viuen a l’Amazònia?
Quan vaig decidir continuar amb aquest projecte per aprofundir-hi, vaig tornar diverses vegades a la regió i vaig anar creant vincles amb la gent. A diferència del periodisme més immediat, que moltes vegades només et permet anar una vegada al lloc i no tornes a veure les persones contactades, per a aquest projecte la idea era precisament establir relacions amb la gent que fotografiaria. Així que he estat anant diverses vegades als mateixos llocs i els veïns m’han obert les portes, creant un altre tipus de relació i aconseguint aprofundir en les històries que havia d’explicar.
Quina funció ha de complir el fotoperiodisme?
La feina del periodista és explicar la història de la millor manera possible i portar aquesta realitat al públic. És com si fossis un pont entre la història i el públic, i això vol dir transmetre aquesta informació seguint principis ètics.
Ara bé, l’impacte que aquesta feina tingui a les persones és molt relatiu. La veritat és que sóc una mica pessimista pel que fa a l’impacte que el fotoperiodisme genera a les persones. Crec que és un treball de formigueta, una gota que estàs posant a la ment de les persones a qui li mostres. Però no és una cosa que impacti immediatament: «ah, vaig fer aquestes fotos, així que demà el govern canviarà la política de conservació de l’Amazònia», sinó que és un abast molt limitat.
Avui, les xarxes socials construeixen narratives completament diferents, així que la feina del reporter gràfic és molt important perquè té un compromís amb l’estàndard de periodisme, que segueix unes característiques de cercar la veritat, la realitat… I que serveix de contrapunt a aquest món de fake news cada vegada més freqüents al món d’avui.
Què significa per a tu guanyar un World Press Photo?
Guanyar aquest premi, amb aquest treball, significa molt per a mi. Perquè com que és un projecte a llarg termini, més que premiar una sèrie de fotografies, per a mi ha estat com si haguessin premiat una carrera. És una feina que he estat fent durant els darrers 10 o 12 anys amb una dedicació immensa, per la qual cosa la meva felicitat també ha estat immensa. A més, vol dir portar aquest treball a una audiència global, perquè durant aquests anys he publicat aquestes històries en un diari brasiler, però Word Press Photo està ajudant a portar aquest material a una audiència fora del Brasil, que està encara més interessada en l’Amazònia i en els problemes mediambientals. És una oportunitat per posar el problema amb l’Amazònia, amb tota la seva complexitat, a l’abast d’una audiència més gran.
Com ha estat la teva experiència a l’exposició a Barcelona?
Per a mi ha estat un privilegi ser convidat per participar a la inauguració de l’exposició World Press Photo a Barcelona, poder mostrar la meva feina, conversar amb molta gent i explicar aquesta història o, almenys, el meu punt de vista sobre el que està passant ara. És un moment crucial per al Brasil, que travessa una transició del govern, i és molt important que en aquest moment s’estigui parlant de l’Amazònia. Després d’aquests darrers 4 anys desastrosos, estic vivint la meva experiència aquí amb cert optimisme, és un moment molt interessant per debatre aquest tema.
Aquesta entrevista va ser realitzada per Isabel Cruz, de la Fundació Photographic, al novembre de 2022 en la exposició World Press Photo a Barcelona