Menció d’honor de la regió europea
El fotògraf resident a Barcelona Emilio Morenatti ha estat destacat amb una menció d’honor del World Press Photo a la regió Europa, a l’edició 2023 del concurs de fotografia més prestigiós del món i l’autor estarà present entre les activitats de l’exposició World Press Photo 2023 a Barcelona.
Morenatti ha obtingut aquesta distinció amb el seu reportatge “War Wounds” (Ferides de guerra), on retrata persones que van patir amputacions com a resultat de la guerra a Ucraïna durant el 2022. És un projecte que ha realitzat per a Associated Press, agència de la qual és cap de fotografia per a Espanya i Portugal. En destacar aquest reportatge de Morenatti, el jurat de la regió Europa dels World Press Photo 2023 va manifestar la voluntat d’obrir així un espai “per debatre el cost civil de la guerra” i reflexionar sobre aquestes “vides afectades per sempre per la violència”.
Parlem sobre “War Wounds” amb l’autor, nascut a Saragossa (1969), criat a Jerez de la Frontera, amb àmplia experiència en conflictes bèl·lics i que atresora premis tan reconeguts com el Pulitzer i l’Ortega y Gasset en les seves modalitats de fotografia.
Per Teresa Vallbona i Carlos G. Vela
Des de World Press Photo han escollit el teu projecte “per destacar les conseqüències duradores de la guerra”…
Aquest treball és una metàfora de l’amputació d’un país en ser envaït, un país les terres del qual són preses. I aquesta amputació es veu reflectida a cadascuna de les persones que he fotografiat, que han estat ferides per a tota la vida, perquè l’amputació és definitiva. Per a mi, una invasió i una amputació, tenen una similitud en què he indagat i comentat amb tots els pacients que apareixen a les meves imatges.
Com vas arribar als protagonistes del projecte?
Són gent que he anat a buscar a hospitals perduts, a prop i no tan a prop del front. Per exemple, Yana, una nena d’11 anys que va perdre les dues cames i es trobava en un hospital amb la seva mare, que també va perdre una cama, i bàsicament l’única persona que assistia a totes dues era el germà bessó de la nena…
I allà hi busco perfils. Tots són civils que han patit en primera persona les conseqüències d’una guerra. Tenen diverses amputacions, algunes de molt severes, i no estaven desatesos, però sí en situacions deplorables ateses les condicions sanitàries en què es troba el país.
Així, fins a ajuntar una sèrie d’imatges que corresponen a aquesta sèrie de ferits de guerra que es basa simplement en civils que, de cop i volta, es queden amb una vida esgarrada.
El jurat va destacar la teva “cura i empatia” com a fotògraf en aquest reportatge. De quina manera et vincules amb aquest projecte?
Tinc una forta implicació amb el tema des que vaig perdre la cama a l’Afganistan (l’autor va patir un atemptat mentre viatjava amb forces nord-americanes a Kandahar). Des d’aleshores, d’alguna manera, dirigeixo el meu objectiu a les persones vulnerables, amb qui sento empatia més enllà de la meva tasca com a professional, fotògraf i periodista. En ser jo una persona amb discapacitat, busco involuntàriament aquesta discapacitat, aquesta vulnerabilitat a la societat que ens toca fotografiar, i aquesta tragèdia que pot generar una guerra. Crec que el fotoperiodisme que jo faig és molt útil per visibilitzar aquest dolor, aquest drama que hi ha a les guerres o en qualsevol situació de calamitat.
No és la primera vegada que World Press Photo destaca la teva feina. Abans d’obtenir aquesta menció d’honor, ja te’n van concedir dues més, el 2007 i el 2008, a més d’un 3er premi en Fotografies Individuals el 2013. Què significa per a tu aquesta nova distinció del concurs internacional?
Estic molt content per dues raons. Bàsicament, perquè és la sèrie que més em representa, la dels ferits de guerra. I també perquè és una sèrie que no té additius. És molt bàsica, moments molt puntuals de seguiment a persones. No hi ha elements conceptuals a les fotografies, sinó exclusivament interès per informar.
El World Press Photo és un gran premi i la nostra referència absoluta com a fotoperiodistes. Sempre ho ha estat, malgrat les seves anades i vingudes en anys puntuals. Em refereixo a algunes derives que també m’agradaria esmentar, quan el periodisme no ha estat el seu plat fort.
Per tant, algú com jo, que sóc 100% fotoperiodista i no frego la fotografia conceptual ni cap aresta artística, em sento molt honrat. Així que m’alegra per partida doble, perquè comprovo que se segueix premiant el fotoperiodisme pur i dur, que és el que fem i defensem.
L’exposició World Press Photo 2023 a Barcelona tindrà lloc del 9 de novembre al 17 de desembre. Les entrades es posaran a la venda el proper mes d’octubre.
